Si fossis terra creixeria en tu I llevaria fruits d'una rara dolcesa Seria fidel als camins que et solquen la pell I als rius secrets que et travessen l'entranya Si fossis mar manllevaria el vent Per desvetllar-te remotíssims ecos Si fossis pluja et rebria tot nu Si fossis bosc estimaria l'ombra Si fossis bosc estimaria l'ombra Només et tinc a tu covardament T'invoco a plena nit amb les mateixes Paraules que temps ha. La lluna és groga I em xucla el moll dels ossos tu retornes Com un record de mi mateix i em cauen Dels dits a terra, lentament, les restes Del temps caduc que he viscut sense viure Ara és l'hora vermella dels guerrers Marca la cera nova amb dits lentíssims Estén-te a terra, acull-me Sense el teu foc cap foc no vivifica Retorno a tu i els passos em ressonen Com si inventés camins per dins un claustre Com si inventés camins per dins un claustre Si fossis terra creixeria en tu I llevaria fruits d'una rara dolcesa Seria fidel als camins que et solquen la pell I als rius secrets que et travessen l'entranya Si fossis mar manllevaria el vent Per desvetllar-te remotíssims ecos Si fossis pluja et rebria tot nu Si fossis bosc estimaria l'ombra Si fossis bosc estimaria l'ombra Si fossis bosc estimaria l'ombra