Jo crec en bruixes que es desfan al sol
Que maleeixen pares ofuscats
Per una pruna vestida de dol
Amb les mans plenes de somnis trencats
No fas la cara, no tens perquè
D'alçar les mans al cel
Veig instruments de pas, gent tremolant de fred
Lamento ser tan aprop teu
Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!
Són històries curtes sense cap sentit
Que ho consumeixen tot dins el teu cap
Reconec que ets jove i que no tens pietat
Has tirat la sort dins un forat
I ara perds, i ara creus
Que somies despert, digues:
Na na na na na na na na na na
Un príncep blau vagant per la ciutat
Pregunta si algú ha vist el seu castell
La gent se'l mira i riuen entre dents
Pot ser que ho trobin divertit
Hi ha un cos de pàs que no pot moure els dits
I s'ha trobat enmig dels arguments
I tu estirat a casa i sense massa traça
Has destapat els ulls sense color
Això et fa gràcia?
Oh! no! no! no!
Són històries curtes sense cap sentit
Que ho consumeixen tot dins el teu cap
Reconec que ets jove i que no tens pietat
Has tirat la sort dins un forat
I ara perds, i ara creus
Que somies despert, digues:
Na na na na na na na na na na
Na na na na na na na na na na
Cauen del cel escumosos trossets del meu cap
Camina trista i sense cap consol
Sense massa temps per descobrir
Que no té coratge, l'altre no té traça
I el que queda vol saber estimar
Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!
Són històries curtes sense cap sentit
Que ho consumeixen tot dins el teu cap
Reconec que ets jove i que no tens pietat
Has tirat la sort dins un forat
I ara perds, i ara creus
Que somies despert, digues:
Na na na na na na na na na na
Na na na na na na na na na na
Na na na na na na na na na na
Na na na na na na na na na na
Na na na na na na na na na na
Na na na na na na na na na na
Na na na na na na na na na na
Digues, na na na na na na na na na na