Faig salts mortals
I caig d'en peus.
Amb talls, amb mals
Però tu ni ho veus.
No em calen grans tresors
Ni llums, ni flors
Ni capes contra el vent...
Tenint-te un sol moment.
Plou i em mullo
Hi ha llamps i trons.
Però jo camino
I sota la pluja amago els plors.
Per mi pareu el món
Que jo no crec en el destí...
Jo crec en l'amor i en mi.
El senyor Amor i el meu patetisme
(J. Bardagí)
Doncs senyor Amor
Quan menys ho esperava
Vas, i apareixes per la cara
I t'enrius del meu patir, i del dol.
I com si res
Quan jo t'ignorava
Em fas creure de nou en les mirades
I en aquest estat que em fa
Ser un penós irracional
Ser un patètic vendaval
D'emocions paranormals...
Faig el ridícul pel carrer amb aquesta cara
I és culpa teva no t'amaguis a les cantonades.
I aquí em veus
I com t'ho diria
Estic amb missatges tot el dia
Com un putu adolescent, patós.
Passen els anys
Però res no canvia
Puc no tenir cabells, tenir una filla
Però segueixo igual que abans:
Un penós irracional
Un patètic vendaval
D'emocions paranormals...
Faig el ridícul pel carrer amb aquesta cara
I és culpa teva no t'amaguis a les cantonades.
I em tens aquí.
- Com altres vegades.
I em sento viu.
- I d'això es tractava.
Però em fas patir.
- I doncs, què esperaves?
Sentir-me bé.
- Però si això a tu t'agrada...
Faig el ridícul pel carrer amb aquesta cara
I és culpa teva no t'amaguis a les cantonades.
Faig el ridícul pel carrer amb aquesta cara
I és culpa teva no t'amaguis a les cantonades