Fa mil anys grabada en pedra
Una mà immortal assenyala el cami
Als soldats de Deu
Trobaran les portes blanques
D'un infern plagat de verges i sants
Que moren cada nit
Mentre a fora cau l'espasa
Que els condemna a l'oblit etern
No demanen perdó
Son la perfeccio
Maten sempre amb la mà de l'àngel
Som la Inquisició
Son amics de la mort
Maten sempre amb la ma de l'àngel
El seu rostre és amor
Els seus ulls són la mort
Maten sempre amb la mà de l'àngel
♪
Veig passar les hores mortes
Assegut davant la imatge del mal
Perduda en el cami
Per cada any deu mil misèries
Han omplert el món amb fulles de sang
Dels soldats de Déu
Mentre sonen les campanes
Que els recornen de l'oblit etern
No demanen perdó
Son la perfeccio
Maten sempre amb la mà de l'àngel
Som la Inquisició
Son amics de la mort
Maten sempre amb la ma de l'àngel
El seu rostre és amor
Els seus ulls són la mort
Maten sempre amb la mà de l'àngel
♪
Sento crits dins de la boira
És la veu d'aquells que han perdut el seu nom
Pels camins del món
És la mà grabada en pedra
Un punyal immens que talla el fort vent
Quan porta la raó
Mentre sonen les espases
Enmig d'aquell infem etern
No demanen perdó
Son la perfeccio
Maten sempre amb la mà de l'àngel
Som la Inquisició
Son amics de la mort
Maten sempre amb la ma de l'àngel
El seu rostre és amor
Els seus ulls són la mort
Maten sempre amb la mà de l'àngel