Sota les llums tremoloses D'un barri antic Les venes foradades Se sent morir És una dona marcada pel seu destí Agulles gastades fan el seu llit Sent com la mort li besa els llavis Sent pel seu cos la veritat Que la vida se li escapa No hi pot fer res No té cap esperança Nescut per morir Pobra dona Trenca amb un crit el silenci Ple de dolor La llum de l'alba Plora pels dos Porta dins seu una vida Fruit d'un gran amor Quina ironia, l'infern serà el seu nom Sent com els llavis se li assequen La sang bullent li crema el cap Que la vida se li escapa No hi pot fer res No té cap esperança Nescut per morir Entre les boires del somni Fugint de tots Morint s'allunya L'últim amor Nascut per no viure la vida sense cavall No té paraules per suplicar Sent que la mare no l'agafa Un aire fred l'està envoltant Que la vida se li escapa No hi pot fer res No té cap esperança Nescut per morir