Que tremoli la gent Quan els rius siguin morts Que responguin als néts Com era un peix I no vulguin ser herois En l'intent Que no aixequin el cap Amb l'orgull del guerrer La victòria sense combat No té sentit Prats de sofre roent Ho cantaven els déus Són espases de foc damunt del cap Són paraules d'un somiador Quin gran destí! Acabem el temps De ser adormits Ja prou de ser humans Siguem esperits La vida no ens dol Siguem com el vent Que sembla que mou Els arbres de cent mil anys ♪ Que les aigües del riu Es tenyeixin de sang Que la gran bola de foc Rodi un xic més I potser l'últim home veurà àngels tocant Acabem el temps De ser adormits Ja prou de ser humans Siguem esperits La vida no ens dol Siguem com el vent Que sembla que mou Els arbres de cent mil anys