Deu del vespre Tot avui nevant Les finestres Són vidres gelats Sento el riure D'alguns nens jugant A la plaça On la neu no és fang No es miren la gent Estan somiant En un món ple de llum Porta trenes I els cabells mullats El cos tendre Només té dotze anys Juga a nines Amb els del veïnat A la plaça On hi ha llums de gas No es miren la gent Estan somiant En un món ple de llum. Però creixeran i Amb el temps d'aliat Seran joguets a oblidar Seran pocs anys Potser molts pocs anys I canviaran a pitjor No seran tan nens Seran més humans Els seus somnis blancs moriran Tindran gust de mort Serà un dur present Mercat del mal i l'infern Beuran de les pors I dels plaers Sabran que és plorar morir d'amor Sabran de passions De traïcions mortals Sabran què és dolor i cridar És tan dur morir A mans d'un germà! Aquella buidor dins el cor Com matar vells amics I esborrar del tot Somnis que avui no són res Vells records El primer que s'enfonsa Sentiments de paper Full a full