Sempre buscant la tàctica perfecta Publicitat indigesta M'emprenyo perquè a mi no em cal Brutícia sorda, llorda que m'angoixa Sempre hi ha algú que intenta vendre'm La clau de la felicitat Ara podem triar, decidir com i quan Però el compte enrere no atura, no espera Aixeca bé el teu cap Vull que et miris el mirall Ja res és com abans Ho hauries d'acceptar Fins que canviïn les coses, ens voldran humiliar Fins que ens tractin com cal, doncs ens haurem d'aguantar Fins que ens tallin les ales, no deixarem de cridar Fins que algú ens faci cas Si mai em pares per fer-me una enquesta Et diré el que em molesta Sembla que ens han buidat el cap Des del sofà, la cel·la que et dispersa La tele encesa com sempre Veuràs un dia el teu final Ara podem triar, decidir i remenar Però el compte enrere no atura, no espera Connectat a la realitat, tarifa plana ideal Però si no pagues no et miren, no et senten Fins que canviïn les coses, ens voldran humiliar Fins que ens tractin com cal, doncs ens haurem d'aguantar Fins que ens tallin les ales, no deixarem de cridar Fins que algú ens faci cas Fins que canviïn les coses, resorgirem tots del fang Fins que ens tractin com cal, no ens deixarem atrapar Fins que ens tallin les ales, resistint l'eix del mal Seguirà tot igual