El meu amic el mar Té la calma d'un déu adormit Quan la meva nau busca recer A l'illa del seu pit El meu amic el mar Té el coratge d'un déu exaltat I quan s'omple d'aire el meu velam Seguim un joc incert I, tanmateix, potser El gep de l'onada acabarà Amb tot el meu somni desitjós D'anar a aquell port d'atzars El meu amic el mar és l'immens bressol de tots els blaus I en el seu va-i-vé de so i color Aprenc el poc que tinc És per això que mai No em podré allunyar del seu batec I fidel viuré amarinat Fins acabar el vent