Et deixo un pont de mar blava Que va del somni fins els teus ulls, Des d'Alcúdia a Amorgos, Del teu ventre al meu cor. Et deixo un ram de preguntes Perquè t'emplenis els dits de llum Com la que encén l'esguard Dels infants de Sidó. Un pont que ajudi a solcar La pell antiga del mar. Que desvetlli la remor de tots els temps I ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels, Amb la ràbia del cant, Amb la força del cos, Amb el goig de l'amor... Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, Un pont que agermani pells i vides diferents, Diferents. Et deixo un pont d'esperança I el far antic del nostre demà Perquè servis el nord En el teu navegar. Et deixo un vers a Sinera Escrit amb traç d'un blau lluminós Que cantava a l'Alguer Per cantar el seu enyor... Et deixo l'aigua i la set, El somni encès i el record. I a Ponza la mort Per viure cara al mar... el mar... el mar. L'espai ple de llum On s'emmiralla el mar... el mar... el mar. El blau del nostre silenci D'on sempre neix la cançó. Que desvetlli la remor de tots els temps I ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels, Amb la força del cant, Amb la ràbia del cos, Amb el goig de l'amor... Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, Un pont que agermani pells i vides diferents, Diferents.