Quan estava tot sol amb la mare A l'hivern, a la vora del foc D'una antiga casa catalana En un poble petit i polsós Què feliç era, mare! Què feliç era jo! Què feliç era, mare! Què feliç era jo! I sentia bramar la tempesta I els pagesos fugir esverats Botzinant perquè la tramuntana Els espolsa la closa i el blat Què feliç era, mare! Què feliç era jo! Què feliç era, mare! Què feliç era jo! Quan a casa faltava una cosa Posant-me bufanda i abric Me n'anava corrents a buscar-la I tornava content i arraulit Què feliç era, mare! Què feliç era jo! Què feliç era, mare! Què feliç era jo! Quan estava tot sol a la cambra I sentia els arbres cruixir I la gent que passava esverada M'agafava fort al coixí Què feliç era, mare! Què feliç era jo! Què feliç era, mare! Què feliç era jo! I els ocells dormien a les branques I ja es veia el cel clarejant M'amagava darrera d'un arbre I ho mirava tot, somniant Què feliç era, mare! Què feliç era jo! Què feliç era, mare! Què feliç era jo!