Senzillament se'n va la vida, i arriba Com un cabdell que el vent desfila, i fina. Som actors a voltes, Espectadors a voltes, Senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper. Serenament quan ve l'onada, acaba, I potser, en el deixar-se vèncer, comença. La platja enamorada No sap l'espera llarga I obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's. Així només, em deixo que tu em deixis; Només així, et deixo que ara em deixis. Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre I un núvol blanc, penjat d'alguna branca. Molt blanca... Sovint és quan el sol declina que el mires. Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes. Arribem tard a voltes Sense saber que a voltes El fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que... Només així, em deixo que tu em deixis; Així només, et deixo que ara em deixis. Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre I un núvol blanc, penjat d'alguna branca. Molt blanc...