Era el segle XIX El seu nom Joan Serra Bandoler per vocació El seu mot: "en Lapera" Li agradava la sang Ben fresca i ben nova Per ferides brollant I embrutint la roba Se sentien cridar A les víctimes boges Per la por i el dolor "Pietat, pietat!" No em mateu! Jo tinc dos fills i una esposa Us daré tot mon diner Però no em claveu eixa daga! No em mateu! Us demano per ma mare Reseu l'últim "crec en Déu" Pietat, pietat! I a poc a poc Va clavant-li punyalades El seu mot era "en Lapera" Bandoler per vocació L'endemà Davant la Verge del Carme Hi ha un home que està pregant De dos ciris encén la flama I així Per camins i muntanyes Se senten els forts crits De la gent que en "Lapera" mata No em mateu! Jo tinc dos fills i una esposa Us daré tot mon diner Però no em claveu eixa daga! No em mateu! Us demano per ma mare Reseu l'últim "crec en Déu" Pietat, pietat! I altra cop La Verge té una plegaria I per l'ànima d'un mort Dos ciris ja tenen flama Però en Joan Serra Avui ja no ha tingut sort Dos soldats l'han agafat I ara resta entre barrots I tothom de bon matí Veu la forca preparada "En Lapera" dona un crit Es la última plegaria Quan jo sigui ben mort I penjat de l'alta forca I defalleixi mon cor I m'aneu a posar a la fossa Que algú resi una plegaria Davant la Verge del Carme I que dos ciris tinguin flama Ningú ho va fer