Com si fos un fil, Un fil llarg i prim Que teixint -se d'enyor m'uneix sempre al teu cor. És només un fil, Potser fràgil, Però sempre fàcil Per tenir-te dintre meu Tan a prop com tan absent. No ha d'esborrar el temps Ni un sol traç de tants sentiments per tu, Ni podrà l'oblit Trencar el fil que tibant-me em lliga a tu. Jo t'espero... i t'espero... Llenço a les estrelles Un cant pel teu record més dolç Ara que es més possible el món Que somniaves encara adolescent, I les ferides que t'han fet... I les ferides que tu has fet... Cuso amb aquest fil. Sempre queda un fil, Un fil llarg i prim Que per tendre és tan tens Que per minse es fa immens. Només aquest fil, Potser fàcil Però sempre fràgil Per sentir-te dintre meu, Tan a prop i tan absent... Queda sempre un fil...