Ara que els meus ulls entreveuen La serenor del meu capvespre Aprenc certesa en la veritat Que abans endevinava: Jo només tinc un desig d'amor, Un poble i una barca. De tants ahirs que s'esllavissen Guardo regals que ni esperava Petxines plenes de bells tresors, Dolors que em fan mestratge, Que amb avarícia d'infant voraç Aplego en l'equipatge, Però només tinc un desig d'amor, Un poble i una barca. Desig d'amor per no perdre mai El plaer d'enamorar-te, Un poble que em deixi compartir La joia d'estimar-se I una barqueta, per si la mar La mort volgués donar-me. Que amb això em basta Si amb mi tinc els astres, Astres càlids que em són lleials, Que de nit veig en el cel I de dia en tots vosaltres. I tot passant les primaveres La vida haurà de despullar-me D'inútils túniques per al camí que Duu cap a l'essència On només cal un desig d'amor, Un poble i una barca... Arribar nu de formes vanes Al gest adust que tot ho acaba, Havent entès que per tant d'amor La fi vols amagar-me. Llavors potser si el cos m'ho permet, Et deixaré enganyar-me. Me n'aniré amb un desig d'amor, Un poble i una barca. Desig d'amor per no perdre mai El plaer d'enamorar-te, Un poble que em deixi compartir La joia d'estimar-se I una barqueta, per si la mar La mort volgués donar-me. Digueu-els-hi estrelles! Mátia, Mátia einai t'astéria! Chiamateli astri! Llamadles luceros! Kacvkib! Etoiles! Ko àbim! Digueu-els-hi estrelles!