Jo no estimo la por, Ni la vull per a demà, No la vull per a avui, Ni tampoc com a record;
Que m'agrada els somrís D'un infant vora el mar I els seus ulls com un ram D'illusions esclatant. I si canto trist és perquè no puc Esborrar la por Dels meus pobres ulls. Jo no estimo la mort, Ni el seu pas tan glaçat, No la vull per a avui, Ni tampoc com a record;
Que m'agrada el batec D'aquell cor que, lluitant, Dóna vida a la mort A què l'han condemnat. I si canto trist és perquè no puc Oblidar la mort D'ignorats companys. Jo no estimo el meu cant, Perquè sé que han callat Tantes boques, tants clams, Dient la veritat;
Que jo m'estimo el cant De la gent del carrer Amb la força dels mots Arrelats en la raó. I si canto trist és per recordar Que no és així Des de fa tants anys That's why I'm here