A poc a poc m'arriba el temps d'obrir les ales I mentre ormejo el meu vaixell amb veles blanques Vesteixo aquest meu cos esquerp Amb disfresses de mariner expert Salpo amb el vent del meu ponent... A poc a poc també hem après, tot estimant-te, Que no hi ha un jou per sempre més si amb esperança Pels clars llindars d'un somni ferm Trenquem les ombres, trobem respostes... Quant i fins quan caldrà que alcem El nostre cant la nostra veu Quant i fins quan perquè el demà Sols sigui un gest de voluntat. Jo l'estimo així aquest món que s'acosta, Jo t"estimo així, quan el fas més a prop Amb neguit, amb esforç, Insubmís. A poc a poc reviu amb força tanta memòria Els vells neguits i aquells designis, ara són nostres. A poc a poc i plens d'orgull Comencem de nou el vell futur Que ens ha de dur enllà i més lluny, A poc a poc la llibertat obre les tanques Als somnis de tants pobles cots que empenyen l'alba I a l'horitzó senyala els fars a gents i parles, que arreu proclamen Quant i fins quan caldrà que alcem El nostre cant, la nostra veu, Quant i fins quan perquè el demà Sols sigui un gest de llibertat...