No cal que t'ho discutisca Sé que és més forta la vida Que la pura analogia Que fa més gran la ironia Que no cante per bogeria Ni tampoc per la seguida Cante per guanyar la vida És l'hora de descobrir-se De contar les mentides Mai no he eixit a cap revista Ni escric llibres de temàtica oriental No tinc cap amic a Praga Ni cap joia venerada Per aquells antics cristians Quan la ciutat s'il•lumina i cau la nit amb bona vista, jo ai-ai-ai-ai-ai Que cride ai-ai-ai-ai-ai Una posta de sol tranquil•la Una cançó no molt sentida i jo ai-ai-ai-ai-ai Que cride ai-ai-ai-ai-ai La vida és una cosa estranya però als teus braços en sembla una altra I jo ai-ai-ai-ai-ai Que cride ai-ai-ai-ai-ai No sigues tan cruel bonica que això al final farà ferida i jo ai-ai-ai-ai-ai Que cride ai-ai-ai-ai-ai