De viatge cap a un món incert Un futur de plàstic Un somriure que se'n va amb tu Era tard i ja no estàs Era tard per a parlar i ja no estàs Perquè tot el que pensaves què jo algun dia seria S'ha caigut a trossos davant teu Com l'allau que ho tapa tot ¿Quantes voltes m'he caigut i ningú em trau? No sé qui soc Quan vens tu em traus No saps qui soc D'on ve la por? Veig que arriba l'hora de nadar i deixar-te enrere No vas aconseguir entendre'm mai Per això la teua por Si m'arrastre cap a tu se'm perd el nord Era tard per mastegar més nucs Dona un pas enrere Una cara que desperta Quan tanque els ulls i et veig caient I, de sobte, tornes tu i ho trenques tot No sé qui soc Quan vens tu em traus No saps qui soc D'on ve la por?