Entra el sol per la finestra
Ahir no vaig eixir de festa
Un raig de llum a l'ull em desperta
Que bona sensació, badalle i m'assome al balcó
Aquesta deu ser la millor terreta del món
Pense jo, mentre baixe l'escala m'incorpore a l'escaló
Del portal, tot va guai, res pot anar mal
Mire al cel pardalets volant tot és idílic man
Mentre mire dalt el pas és ferm, una altra història baix
Un peu segueix trajectòria natural del caminar
L'altre és testimoni del destí inevitable ja
La sola de la sabata directa a la pasterà
Torna negra la jornà, ara és quan me n'he adonat
Gire el cap, contenedor escarbat, és l'advocat?
Ara sols fa companyia als gats
Està afonat, víctima de la precarietat
El xiquet a casa menjant les sobres del supermercat
I de sobte, vora el riu de la ribera m'he trobat
Una lluerna oberta, un record amagat
Tenia unes sabates preparades per anar
Paradís que m'alberga, el que vull estimar
Segona estrofa, continua la cosa
No pinta tan hermosa com creiem, la vida no és de color rosa
A rengló seguit cride a un amic em dirigis callí
Al bar a fer-se un got de vi un tros de pa en un poc de pernil
I ho dic així: "xe! mos dones d'esmorzar xic?
"Háblame en cristiano a mi eixe desgraciat em diu
Em cague en tot lo cagable m'alce d'eixe despreciable
Lloc que em dóna ganes de pegar-li foc i anar-me'n
La situació és infame, recorde el mal que està el país
Eixe enginyer que no té ni pa el pis
Posant cafés i que té dos màsters
Els màsters són pels rics al final ho volen així
Vas al banc i la teua beca la tenen els seus fills
Açò està tot podrit, col·lega and we don't give a shit
No podem seguir aixina, tot no és tan bonic com este matí
Mostenen ofegats, no podem ni reaccionar
Ens tenen ben nugats subsistint ja estem prou ocupats
I de sobte, vora el riu de la ribera m'he trobat
Una lluerna oberta un record amagat
Tenia unes sabates preparades per a anar
Paradis que m'alberga el que vull estimar
I de sobte, vora el riu de la ribera m'he trobat
Una lluerna oberta, un record amagat
Tenia unes sabates preparades per a anar
País de l'olivera, el que vull estimar
Jo em sé d'un lloc on tot ho pots portar
On pots anar nuet i caminar descalç