Ara en algun lloc del món hi ha un desig
Que espera un estel fugaç per a ser complit
Hi ha desitjos que pel cel volen,
Desitjos que volen i no poden,
Desitjos que mai es compleixen
I altres tan fàcils com bufar espelmes.
Avui no esperarem,
Tu i jo som capaços de fer tremolar l'univers.
Amb la força d'un tifó correrem contra marea.
No tingues por
Que avui ens il·lumina la lluna plena.
No tingues por,
El viatge a Ítaca serà la nostra pròpia odissea
Sota la lluna plena.
Peus mullats a la platja mirada al cel.
Desitjos agafats de la mà que no esperarem.
Conflueixen els ulls marquen el camí.
Tu saps que no serà molt fàcil amb mi.
Tendisc a pegar mil rodejos per arribar,
Jo sé amb qui vull caminar.
Avui no esperarem,
Tu i jo som capaços de fer tremolar l'univers.
Amb la força d'un tifó correrem contra marea.
No tingues por
Que avui ens il·lumina la lluna plena.
No tingues por,
El viatge a Ítaca serà la nostra pròpia odissea
Sota la lluna plena.
Tu eres el mar que refresca a l'estiu.
Tu, la brisa en primavera que m'abraça i em somriu.
La tempesta de tardor que s'emporta mals records,
La flama a l'hivern que fa caliu.
Tu eres el mar que refresca a l'estiu.
Tu, la brisa en primavera que m'abraça i em somriu.
La tempesta de tardor que s'emporta mals records,
La flama a l'hivern que fa caliu.
Avui no esperarem,
Tu i jo som capaços de fer tremolar l'univers.
Amb la força d'un tifó correrem contra marea.
No tingues por
Que avui ens il·lumina la lluna plena.
No tingues por,
El viatge a Ítaca serà la nostra pròpia odissea...
Avui no esperarem,
Tu i jo som capaços de fer tremolar l'univers.
Amb la força d'un tifó correrem contra marea.
No tingues por
Que avui ens il·lumina la lluna plena.
No tingues por,
El viatge a Ítaca serà la nostra pròpia odissea
Sota la lluna plena.