No es va adonar del que estava fent Fins que no va ser sol del tot Tot era blau al seu voltant I cap avall fosc En sortir quasi es fa enrere, preguntant-se: És bona idea? Potser per primera vegada el millor era No pensar-s'ho tot dos cops I entre trons i altes onades Sabia que el caiac no donava per tant Va tancar els ulls i es va dir a si mateix: Si no m'he ofegat ja, no m'ofegaré mai Uuuuuuu Ja no celebraries la fi del món Uuuuuuu Que volies escapar sense saber cap on Veiem el que sembla ser una persona S'allunya de la costa Creiem que en un caiac robat Canvi Cinc dies després Potser va ser un mes El destí, l'aigua i la casualitat El van fer anar a parar A una illa perduda enmig de l'oceà Va pensar Pot ser que Al final sí que existeixin Segones oportunitats I tot i que els primers dies es va "agobiar" Ja no pensa en res que no sigui ell mateix I menja cada nit peix Tots sabem que aquí no hi pintava res Que sigui on sigui segur que està bé Perquè si no s'havia ofegat ja No el podria ofegar res Uuuuuuu Ja no celebraries la fi del món Uuuuuuu Que volies escapar sense saber cap on "És igual, deixeu-lo marxar No ens ve d'un Esperem que el pobre sàpiga el que es fa Canvi i fora" I un matí una ampolla Un paper i un boli Un últim missatge No s'ho va pensar dos cops I des d'aquí us he llegit El que el nostre bon amic Després de tot Va deixar com a record