Quan tornis oblidaré txacolís i bilis i els "txikis" dormiran factoritzant polinomis
S'enfotran dels Lunnis
No creuran en infortunis
Què importarà si peixos o gèminis si són ells mateixos
Quan tornis passaré d'exilis, passatgers a altres domicilis i cremaré aquest folis
Els meus designis seran els teus dominis, en aquesta fosca metròpolis cremarem tots els "andamis" (boom)
Respectarem els avis, a què treu cap no escoltar els savis
Et rebentaràs el cap de tant fumar cànnabis
Quan tornis el fum de les fàbriques seran núvols de sucre
I acabarem amb el camí que traça la seva avarícia pulcra, i que acaba al seu sepulcre
Fer el mediocre per mi quan tornis, tornarà a ser tan sols un simulacre
La lacra àcrata deixarà de ser sacra a l'acte pel teu gust i pel teu olfacte, els teus ulls i el teu tacte
Quan s'ofegui la pena i la misericòrdia, quan tornin els nervis i l'energia del primer dia
I la teva història no et recordi a la fúria ni a la luxúria sinó una mútua tutoria
Quan tornis de la cúria i t'enfrontis a la perpètua set de completesa que calmes quan oblides la penúria
Quan cada segon esdevingui una centúria i recordis els ulls de la mare quan moria
Quan tornis no em tiraré el rotllo de menjar-me el coco i si ho comento amb algú serà només si em desboco
Si trenco tot el que toco jo ja no ho sento, i si la marca de Petrarca no se'm nota, no ho lamento
La Divina Comèdia de sempre: muntar-me la peli amb un renaixentista del rap rotllo Guido Guinizzelli
El Rodrigo. Els dos al Keli, crew mai trista, si una amiga ens defenestra sortirem fent l'escapista (lalalala)
Sempre ens quedarà de Juana Chaos
És no fer les paus amb els que ens han estat donant pel cul tota la vida, sempre!
Sempre fins i tot quan tornis i t'adonis que si et lies amb gripaus no es tornen prínceps (mentida!)
Quan tornis, tranqui, sempre ens quedarà París i el funky, fer el punky cada nit quan la festa no arranqui, però
Fins al cony de tu perquè no hi ha qui t'entengui: si m'obro perquè m'obro si em tanco que no em tanqui
Quan tornis em cridis m'arrenquis la pupil·la i I'iris quan em miris profanarem el cementiris
Llavors t'adonaràs que necessites enyorar i enyoraràs somniar i cantar i llavors serà quan marxis
Quan marxis no ofegaré les penes en alcohol
Brindaré quan caigui el sol amb el cant de la sirenes
La mar serena com la son d'un nen al bressol
No caldrà condol perquè sempre estarem de "verbena"
Quan marxis de tu no guardaré ni un trist record
Descobriré el tresor de diària subtilesa
Aguantant sobre els col·legues com a contrafort
Buscaré confort d'acord amb la meva riquesa
Quan marxis no faltaran peces del puzzle
Sortirem del bucle i desfruitarem del "cuore"
Com Tonino Carotone "yo me cago en el amore, ole!"
No és folklore que es hardcore
Quan marxis, el carrer tornarà a tenir color i canviaré el gris per l'olor de la tardor
Que deixarà les fulles al terra i pensa que després de cada guerra també hi ha una primavera
I jo a la meva "vera" no hi haurà "penita pena" en un món sense fronteres ni banderes, ja no caldran
Només caldran les veles per aprofitar el vent que bufa en un món sense tuteles
Perquè vols peles? Eh?
Quan marxis farem real allò que anheli
Seguiré les regles del joc de Gioconda Bell
Farem tractes com Mario Benedetti
Canviarem el final d'"Els Invisibles" de Ballestrini
Quan marxis, tot prendrà un altre rumb
Acabarem amb el betum que pinta vides de mentides
Cicatritzaran les ferides i en resum està escollida la sortida que marca el punt de partida
No cantaré per alegrar el meu món, quan marxis, "cielito lindo"
A mi ja no em caldran "mariatxis"
Perquè viatgis on viatgis tindràs records fantàstics
De tots els moments màgics on els somnis eren praxis
Pena i tristor ja no rimen amb "quan marxis"
Estic buit de buidor i no gasto records nostàlgics
Pensis el què pensis ja no ens matarà el silenci
La música i la passió no son pas amants dels necis
Quan marxis i aixequis la vista fent l'equilibrista per la via sentiràs que pots fer el que vulguis
Llavors t'enyoraràs Gretel i somiant amb el teu Hansel llançaràs molles de pa pensant en quan tornis
Quan tornis em cridis m'arrenquis la pupilla i l'iris quan em miris profanarem els cementiris
Llavors t'adonaràs que necessites enyorar i enyoraràs somniar i cantar i llavors serà quan marxis
Quan marxis i aixequis la vista fent l'equilibrista per la via
Quan tornis, em cridis, m'arrenquis, la pupilla, iris
Quan tornis em cridis m'arrenquis, la pupilla, iris
Quan marxis i aixequis la vista fent l'equilibrista per la via
Quan tornis