Nascuts de la tristor més absoluta i controlats per fills de puta
Barallats entre companys de ruta
Ens va semblar oportú amagar-nos, no mostrar-nos tendres
Per sortir del pou estàvem condemnats a entendre'ns
Penso en aquell foc, aquelles cendres, aquells que ens van vendre
La vigència del reclam de tot el que ens van prendre
La tristesa quan ens van ofendre
I la pèrdua de la por dels que no tenen res a perdre
Sembla que fos ahir que ens estafaven
Pocs se n'assebentaven, altres poc es preocupaven
Volien un sou, un cotxe, un plat, un sostre
Avui no poden mantenir un somriure al rostre
Ens venen esperança, però demanar permís per ser feliç a molts ens cansa
Viure a correcuita
Pels seus ous s'ha girat la truita
És la lluita per un nou món d'un nou món en lluita
Era on sóc com ara que em moc i ells es queden al darrere sempre en fora de joc
Ahir com avui, en efecte l'important no era el destí sinó el trajecte
Era on sóc com ara que em moc i ells es queden al darrere sempre en fora de joc
Ahir com avui, en efecte l'important no era el destí sinó el trajecte
Saluda a la càmera, mira la pantalla
Ara acapara l'atenció a punta de navalla
Tensió, estripa la baralla
Sota coacció hipotecària la gent treballa
Desesperació científica és la pacifica recepta que escampa
La misèria quirúrgica, condemna sistemàtica
Una vida humana o una vida robòtica?
Però hem escollit un nosaltres
Mirar-nos al mirall amb les cares ben altes
Com un Weathermen tenim un codi intern
Vivim a l'est de l'edèn i ens falta oxigen, nen
Però no puc respirar al marge de l'engranatge i tampoc em falta alè
Cada cop som més, els carrers són plens
Que se vayan todos, així de simple
Sóc on sóc i quan em moc ells es queden al darrere sempre en fora de joc
Avui per avui, en efecte, l'important no és el destí és el trajecte
Sóc on sóc i quan em moc ells es queden al darrere sempre en fora de joc
Avui per avui, en efecte, l'important no és el destí és el trajecte
Demà els patriotes amb compte a Liechtenstein
Sortiran per potes quan vegi el joc la gent
Un estat per destruir-lo volen
I enarbolen senyeres
És la doctrina del xoc Klein
Identitat com a excusa i tapadora
Jo Toni Villaescusa, tu Carrasco i Fomiguera
Duran i Lleida, prestidigitador putero
Som Andreas Baader amb la fusca a la guantera
Ells assenyalen a Espanya
Els necis miren a Madrid, no miren el dit
Del ric que els enganya
Patriota és Fidel Castro, Thomas Sankara
I Diego Cañamero, i vosaltres sou calanya
Demà serem en som, se'n diu principis
Unitat popular, antídot pels deliris
Dels que creuen que existeix sobirania
En el capitalisme
Serem arreu, t'hi posis com t'hi posis
Seré on sóc com ara que em moc i ells es queden al darrere sempre en fora de joc
Demà com avui, en efecte, l'important no haurà estat el destí sinó el trajecte
Seré on sóc com ara que em moc i ells es queden al darrere sempre en fora de joc
Demà com avui, en efecte, l'important no haurà estat el destí sinó el trajecte