Quan pararé de pensar en que un dia vas marxar
Quan podré dir que no queden records dins d'aquest cor tronat
Quan pintaré les parets i que el negre no cobreixi el blanc
Quan somiaré amb coses normals
Que em caigui la baba al coixí
I no sigui aquesta merda de matí condemnat
Però sonen al meu cap
Melodies que mai vas entendre
I les tardes passen iguals
De lentes que sempre
Ja no hi tinc lloc per tu
Perquè el meu cor es cru
Des de que el meu cervell va caure per l'aigüera
Les parets son negres
I la pintura que s'aixeca hi fa clapes vermelles
Me'n recordo que no hi ets i m'agrada
Me'n recordo que no hi ets i no em fas falta
Quan pararé d'apreciar les esquerdes d'aquest mirall
Quan deixaré de veure crits trencats i propòsits arrugats
Quan podré dir que els matins no em cremen un futur brillant
Quan deixarà de caure aigua amb fang
Sobre el front d'un mal parit
Que somriu pensant amb el teu cor podrit
Però sonen al meu cap
Melodies que mai vas entendre
I les tardes passen iguals
De lentes que sempre
Ja no hi tinc lloc per tu
Perquè el meu cor es cru
Des de que el meu cervell va caure per l'aigüera
Les parets son negres
I la pintura que s'aixeca hi fa clapes vermelles
Me'n recordo que no hi ets i m'agrada
Me'n recordo que no hi ets i no em fas falta