Ja fa temps
Que m'estiren dels meus turmells
Que m'obliguen a caminar
Caminar per les alçades
I ja no sé
Com somriure i com parlar bé
No m'agrada anar pentinat
Que el meu crit l'ofegui una corbata
No hi veig sentit
Tots decidits a caminar
Sols i cansats
Per desnivells tant pronunciats
Tot cau i es trenca, no hi seré
On tot es mor, on tot es ven
On s'empaqueten sentiments
El preu que penja dels teus peus
És el buit que tinc dins meu
Per què collons m'he de fer gran
Castells de sorra enderrocats
Per què em fan ser el que odio tant
Recordo aquells castells engolits per les ones del mar
Estic caient
Cada dia fa més pendent
Me'n recordo quan tot era gran
I els matins omplint-me el pit de ganes
Depriment
Quan el blau es va tornar grisenc
Quan els mites van ser realitats
I les vides firmes finançades
No hi veig sentit
Tots decidits a ser manats
Per l'ambició de tenir més que les teus companys
Veig una merda al teu cervell
Res del que em diguin serà cert
No em faré gran, em faré vell
Un vell que faci grans castells
Un nen feliç i etern
Per què collons m'he de fer gran
Castells de sorra enderrocats
Per què em fan ser el que odio tant
Recordo aquells castells engolits per les ones del mar
♪
Ben avall em veuran aquells
Companys d'escola, i ara rates
Aquest tratge no et fa més humà
Sóc feliç i el que tinc és a tu i a una guitarra
♪
Per què collons m'he de fer gran
Castells de sorra enderrocats
Per què em fan ser el que odio tant
Recordo aquells castells, recordo aquells castells
Recordo aquells castells engolits per les ones del mar