Tota la vida amb els colzes esmolats I la cadira s'ha unit a la pell Passant per crives que separen els humans entre els que dicten i els intel·ligents Que diguin tant se val Els obedients Els més covards Colors i fulls en blanc I menys motxilles i files i nens amb els braços lligats Vull tornar als vaixells de paper Que s'emportin l'avorriment D'uns esclaus que juguen a ser déus I tots aquells que van fer créixer al teu costat Corren per viure per sobre els demés Al cementiri tots ens podrirem igual Almenys que diguin per fi ja estàs quiet El que diguin tant se val Ser diferent És ser especial D'imbècils sempre n'hi ha Lluitant per viure a la cima i pixar contra un vent congelat Vull tornar als vaixells de paper Que s'emportin l'avorriment Vull tornar als vaixells de paper Que s'emportin l'avorriment D'uns esclaus Que juguen a ser déus ♪ Vull tornar als vaixells de paper Que s'emportin l'avorriment Vull tornar als vaixells de paper Que s'emportin l'avorriment D'uns esclaus Que juguen a ser déus