Ara sentim que som un oceà, Una llavor que tot just encara ha de despertar. Tot és camí i a la teva pell escric Un poema indecent, a contracorrent. Tornem a sentir com l'univers és una fera. Som la llavor de l'arrel que ara vol créixer. Tot es camí quan s'enfonsa el dilema. Crits a contracorrent, naufragi de la pena. Apropa't encara més, més a prop, Sent com la vida batega més fort. Apropat encara més, encara més, Sent com bategues per dintre. ♪ Ara volem contra el que marca el vent, Amb l'eufòria que arriba, quan matem la rutina. No vull saber què vol dir fer-ho bé, Dissidents permanents, tant addictes al moment. No vull esperar a tenir-ho tot clar, Que sentir és molt més que somiar. El teu crit preferit, contra tot neguit. L'eufòria d'aprendre a volar. Apropa't encara més, més a prop, Sent com la vida batega més fort. Apropat encara més, encara més, Sent com bategues per dintre. ♪ Com una sola veu, una sola cançó. Un univers sencer batega entre tu i jo. Com una sola veu, una sola cançó. Un univers sencer batega entre tu i jo. Apropa't encara més, més a prop, Sent com la vida batega més fort. Apropat encara, encara més, Sent com bategues per dintre.