El blau cel de ta casa es torna gris en un cop Corre el pànic per tot el cos se t'apodera el temor L'últim vaixell sense guia espera al teu port Per sobreviure altre dia a la sort Ja només queda aprendre a fugir de la mort Et quedes perdut en un món sense son Seràs refugiat sense refugi Són anys de ser ombra Són anys de ser color Qui m'obliga a despertar-me? Lladres de destins, enmig de la nit En un temps sense memòria forçat a fugir I creixeré amb els plors Qui m'obliga a despertar-me? Lladres de destins, enmig de la nit En un temps sense memòria forçat a fugir I creixeré amb els plors (I creixeré amb els plors) (I creixeré amb els plors) ♪ Qui m'obliga a despertar-me? Lladres de destins, enmig de la nit En un temps sense memòria forçat a fugir I creixeré amb els plors Qui m'obliga a despertar-me? Lladres de destins, enmig de la nit En un temps sense memòria forçat a fugir I creixeré amb els plors I creixeré amb els plors I creixeré amb els plors I creixeré amb els plors I creixeré amb els plors