No, no puc deixar-te
Formes ja part del meu desastre
Sobreviu la lluerna a la terra subalterna
Veig l'horta cada matí il·luminar-se
Enmig la plaça, el cor, travessant l'assagador
Ací he aprés a desmuntar-me
A no creuar més enllà de les vies
De les línies on volia situar-te
Les casualitats i un crit m'assalten de vesprada
I acabem esmorzant a la matinada
Entre el silenci de les façanes
Quan les veïnes no badallen
Encara sonen les primeres campanades
No puc deixar-te ara que ens hem mostrat les cartes
M'encisa rebolcar-me a les teues entranyes
I ací no em pariren, però ací estic, ací visc
Orgullós i agraït de que em volgueres acollir
Ací no em pariren, però ací estic, ací visc
En quatre cantons el món, al califat no hi ha malsons
I avui, avui em gite en tu
Per poder aparcar les solituds
I refer-me a esta menuda pàtria
Que a dies viu a mig camí de la desgràcia
Torne a casa sol i el ciment ens vol
Atrapar, ofegar a l'erm paisatge
Haurem de fer més gran l'hort, més fort
Subvertint, assaltant cada marge
Sent maletes i xiquets retronant a la calçada
Banda sonora dels migdies de tornada
De poble a poble entre les andanes
No puc fugir d'este miracle
Que m'ha donat tantíssimes bones jugades
No puc deixar-te ara que ens hem mostrat les cartes
M'encisa rebolcar-me a les teues entranyes
I ací no em pariren, però ací estic, ací visc
Orgullós i agraït de que em volgueres acollir
Ací no em pariren, però ací estic, ací visc
En quatre cantons el món, al califat no hi ha malsons
I ací no em pariren, però ací estic, ací visc
Orgullós i agraït de que em volgueres acollir
Ací no em pariren, però ací estic, ací visc
En quatre cantons el món, al califat no hi ha malsons