Entre les meues pors
Cuide unes esperances
Sol a l'habitació
Escric per no oblidar-les
I torne a ser el xaval
Que es va cosir dos ales
Per volar i escapar
De ma casa en flames
Porte uns auriculars
Com si foren salvavides
I aprenent-me les cançons
Aprenc a sobreviure
I quan et trobe al parc
Entre silencis llargs
Xiulant melodies
Tornem a somriure
I cantem
Les cançons de les nostres vides
Tanquem els ulls i volem
Sobre incendis i ruïnes
Els dos en la teua bici
Fugint pels camins d'Horta
Cridem al vent i sentim
Que la vida és nostra
Com uns equilibristes
Entre el drama i l'eufòria
Entenem que ser un nosaltres
Ja és una victòria
La vella alqueria
És el nostre amagatall
Tocant a tota hòstia amb uns amplis que ens han deixat
Intentem alliberar
La ràbia amb tres acords
Ionquis de l'adrenalina
Que ens alimenta el cor
I ara que torne a obrir-me'l
Et trobe a l'interior
I ens curem les ferides amb mil trossos de cançons
I ballem i vibrem i riem
I tornem a ser qui som
Sense angoixes ni pors
I cantem
Les cançons de les nostres vides
Tanquem els ulls i volem
Sobre incendis i ruïnes
I sentim que la vida és això
Música, ràbia i amor
Els nostres refugis
En els dies de foscor
♪
I saltem a la plaça de les cançons corejades
Entre espentes i suor
I els cors com bengales
Cantant com animals els himnes de l'adolescència
Ens besem en eixe instant
Que crema València
I volem amb l'emoció
Del nostre primer concert
Com papallones de foc que il·luminen l'univers
Amb la fúria i el desig
Rebentant-me per dins
Em torne a sentir misteriosament feliç
♪
I cantem
Les cançons de les nostres vides
Tanquem els ulls i volem
Sobre incendis i ruïnes
I sentim que la vida és això
Música, ràbia i amor
Els nostres refugis
En els dies de foscor