Som una de les parts de l'ordre Del nostre propi desordre personal Unes vides asimètriques Buscant la tangent d'una vida rectangular És simpàtic el reflex de la vida Quan el temps la fa girar Sincronitze els meus passos Amb el tic-tac del teu bategar El temps que corre Dibuixant el radi d'un cercle de metall És curiosa la distància mil·limètrica Del silenci d'aquest guirigall Per més que ho intente No trobe la sentència No torna l'essència Als teus moments d'absència Era tan trist El meu caminar Sense el teu alè I el teu compàs Per molt que ho intente No em puc separar Del teu bategar Ni el teu tic-tac ♪ Perduts en la derivada enèsima Les ombres i la seua constant Pensaments que canvien De manera exponencial És senzilla la manera d'entendre Les matemàtiques personals Superant tots aquests límits De la nostra equació espai-temporal El temps que corre En l'àrea impresa pel radi i pi al quadrat És perfecta la línia que separa El teu univers del meu espai Per més que ho intente No trobe la sentència No torna l'essència Als teus moments d'absència Era tan trist El meu caminar Sense el teu alè I el teu compàs Per molt que ho intente No em puc separar Del teu bategar Ni el teu tic-tac Era tan trist El meu caminar Sense el teu alè I el teu compàs Per molt que ho intente No em puc separar Del teu bategar Ni el teu tic-tac