Començaré per unes gràcies
Per tot el que heu lluitat
Perquè el pare i la mare visqueren bé
Per ajudar-lis a que mai em falte de res
Mentre em dúieu pel camí de la felicitat
Esperant que acabares el treball
Per escoltar totes les teues batalles
Que si jo de xicoteta, que si jo de gran
Jo sempre atent, dient que no et calles
Platerades de menjar si no s'acaba pal sopar
Amb tu el món menjava debades
Un intent de passeig, sempre parant a saludar
I presumint de mi allà per on anaves
Em vas ajudar a superar tota dificultat
Amb sols un pessic a les galtes
Soparot a la fresca i a l'acabar
Començava la festa de les rialles
Més enllà de fotos es manté viu
Com una llavor cerca el seu camí
Testimoni d'estima que trobe ben fort arrelat a dintre de mi
Una empenta de pertinença que m'assenyala allà d'on vinc
Sent la companyia el record humil
De quan recorríem aquells camins
La saviesa a cada paraula que té qui parla d'allò que ha vist
Una herència d'estima immensa que el pit conserva sempre agraït
La republicana onejava al balcó
I a dintre l'àvia servia al senyor
Roig com la sang, a casa un dictador
La lluita en el cap les mans al cinturó
Ni que només fos
Per no acceptar la teua autoritat
Dir-te que jo sé molt, riure'ns de la mort
Parar atenció al que m'estaves contant
Ser el teu deixeble com a zahorí
Sentint els corrents de la terra fluir
Menjar-nos garrofes a l'ombra dels pins
Que em veres d'adult i se t'omplirà el pit
Escriure el llibre que em vas demanar
Per llevar-me el lament d'orfe de passat
Dir-te que Cantinflas està ja "pa'trás"
Que eixa mala bava te l'has de mirar
Et trobem a faltar
El teu enginy i la risa d'infant
La teua força per a treballar
I la teua memòria que es vol escapar
L'amor pel saber quan no és un regal
La ràbia latent pels que et varen matar
La republicana era amb tu al funeral
I l'àvia et cantava la internacional
Més enllà de fotos es manté viu
Com una llavor cerca el seu camí
Testimoni d'estima que trobe ben fort arrelat a dintre de mi
Una empenta de pertinença que m'assenyala allà d'on vinc
Sent la companyia el record humil
De quan recorríem aquells camins
La saviesa a cada paraula que té qui parla d'allò que ha vist
Una herència d'estima immensa que el pit conserva sempre agraït
Que pare la roda del temps que vull evocar
Més enllà de les fotos per viure de nou tots eixos instants
Hi ha moments on la ment me la juga i recorde que ja no estàs
Un somriure ploró és el meu dol assumint esta realitat
Va com va
Força exemplar, sempre lluitant
Quasi ni et guanyen les enfermetats
Vida a les mans, mil i un treballs
Sempre amb els teus com motor al teu cap
L'últim alè va gastar per poder dedicar
A qui estima agraïment i coratge
És curiós quan ja havies deixat
Un món millor per nosaltres
Més enllà de fotos es manté viu
Com una llavor cerca el seu camí
Testimoni d'estima que trobe ben fort arrelat a dintre de mi
Una empenta de pertinença que m'assenyala allà d'on vinc
Sent la companyia el record humil
De quan recorríem aquells camins
La saviesa a cada paraula que té qui parla d'allò que ha vist
Una herència d'estima immensa que el pit conserva sempre agraït