Jo no sé com has guardat la bellesa entre l'infern Ni com vas poder fugir de l'horror que t'ha esquinçat Quan et llepo les ferides veig al fons el teu esguard El que no puc esborrar: que hem nascut en mons apart. Més enllà dels oceans, més enllà del crit del mar On la pluja té l'arrel beneïda per Alà On la llum cau dels estels, sobre un món empolsegat S'han trobat els nostres cors, en un pont que hem aixecat. En aquest temps que ens ha tocat No serveix la veritat Fem un temps per el nostre amor Ple de vida, entre la mort. Acompanyem els estels El camí que hem inventat El teu cor amb el meu cor Per damunt dels mons apart. Amb la sang i la foscor que hem après a tuejar No tenim altre moment, no l'hem pogut triar La tristesa de la mort, dels nostres mons separats Però que doni el nostre amor, tot allò que pot donar, Tot allò que pot donar