Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir Que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta Mes branques, una a una, va rompre la tempesta I el llamp, fins a la terra, ma soca migpartí Brots de migrades fulles coronen el bocí Obert i sens entranyes, que de la soca resta Cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa Al cel he vist anar-se'n la millor part de mi I l'amargor de viure xucla ma arrel esclava I sent brostar les fulles, i sent pujar la saba I m'aida a esperar l'hora de caure, un sol conhort Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca Sens mi, res parlaria de la meitat que em manca Jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort