No sé si penso en tu O si em mullen les ones d'un mar trist, Que ja no conec el teu silenci Ni tinc els ulls d'infant per a mirar Les petites estrelles. Em fa pena pensar que no era un joc El que poguéssim estimar-nos I que el que ara jo escric Poden llegir-ho uns ulls Travessats de tenebra, Enllà del teu plor i del meu plor. No sé si ens han vençut O si l'estel és nostre I el combat per un amor futur I els plecs d'aquest silenci, una bandera. Ara cerco paraules d'amor i comiat, I tothom pot saber-les, Però serà un secret i de matí, Per a tornar a estimar-nos, Si se m'esqueixa de la vida un cant.