Verdegen encara aquells camps I duren aquelles arbredes I damunt del mateix atzur Es retallen les meves muntanyes Les meves muntanyes Allí les pedres invoquen sempre La pluja difícil, la pluja blava Que ve de tu, cadena clara Serra, plaer, claror meva! Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls I que em fa tremolar quan et recordo! Ara els jardins hi són com músiques I em torben, em fatiguen com en un tedi lent El cor de la tardor ja s'hi marceix Concertat amb fumeres delicades I les herbes es cremen a turons De cacera, entre somnis de setembre I boires entintades de capvespre De capvespre Tota la meva vida es lliga a tu Com en la nit les flames a la fosca