Ai, Déu com no m'ha fet arbre Perquè no sentís dolor I lo cor de pedra marbre Perquè no sabés d'amor! Guanyara, sent invisible Lo que perd en sentiment Perquè sent tan gran turment Que lo viure és impossible I així, volguera ser arbre O altra cosa pitjor I lo cor de pedra marbre Perquè no sabés d'amor En edat florida i tendra Tant lo foc d'amor me crema Que té per estall i tema De fer-me tornar en cendra Molt més valguera ser arbre Per a passar tal ardor I lo cor de pedra marbre Perquè no sabés d'amor Jo me sent desamada Sens jamés fer-ne mudança Servixc fora d'esperança De poder ser remediada Convertixca'm, doncs, en arbre Sec sens profit ni verdor I lo cor de pedra marbre Perquè no sabés d'amor