Viure sense tu Quin dur aprenentatge Davant el meu mirall Aprenent a parlar-me El mestre que m'ensenya És el temps que no para Viure sense tu Quin dur aprenentatge Com un que ja no hi veu I a poc a poc, per les cambres Reconeix els seus mobles Pels cops a les cames El temps em besa els ulls I m'eixuga les llàgrimes Lentament va apagant Les olors que deixares De nou la nit i jo Dins aquest llit tan ample I la temuda pau Que ja torna a casa I feia tant de temps Que demanava entrada Donant-me, tendrament La seva mà glaçada Viure sense tu I, a poc a poc, oblidar-te Oblidar-te Oblidar