I em tapo la cara, segueixo l'estol, camino pel desert, vaig de sol a sol. Un miratge m'apareix i m'enganya, comença la tempesta i encara m'estranya. No busco dunes que vagin de dol, no busquis recel dins del meu bressol. Sembla ser que la tempesta ja passa l'aigua en aquest sòl esquerdat és escassa. Nòmada, your smile makes me crazy tonight and I don't understand why. Nòmada que dormires sota cels de mil estrelles camina, camina, camina que ara la por no hi té lloc. I a poc a poc el meu món s'omple tu. I a poc a poc el meu món balla dins d'alguna haima. Que tu ho deus tot al viatjar Sàhara aquí, Sàhara enllà, duus un món a les butxaques i al rostre hi bull l'esperança. Nòmada, your smile makes me crazy tonight and I don't understand why.