Peuades damunt s'arena. Si véns, em trobaras ballant de puntes damunt d'aquesta roca i tu per jo et tornaras loca. Viatjarem amb un cavall alat, aquest vespre silenciós, cap a racons inexplicables, deserts, salvatges. Esperarem sa nit. Vaig anar a trobar camins de foc. Me'n tornaria a anar més enfora que mai. I no tinc por de somiar que em perdré pes camí o que no tornaré mai més. Jo no sé de quina banda bufarà. Sa sínia perd aigua i sempre amb es peus banyats. Tenim pedres entre ses ungles, ben xops i despullats, com dues gotes d'aigua a ses cales del Pilar. Te cantaré as capvespre, t'estimaré a sa matinada, te donaré fruit i te menjaré a besades. I no tinc por de somiar que em perdré pes camí o que no tornaré mai més. Ja no sé de quina banda... Si véns, si véns em trobaràs ballant de puntes damunt d'aquesta roca. Damunt d'aquesta roca. Damunt d'aquesta roca. Damunt d'aquesta roca.