Ja fa un temps que les coses han canviat M'han ensenyat que lo bo just ha començat Ja no soc aquella que es mirava al mirall, I es mentia per fer creure que era forta i vital. Les miseries m'ofegaven i acabaven fent mal, No volia acceptarme tal com era en veritat. Plena de grans prejudicis que em corrien per la sang, Les mirades a la platja i les tardes al bar. Unes ganes de ser liure i expressar-me com cal, No amagar-me de les coses que volten pel meu cap. Dins de mi sentia un monstre que cridava per les nits, No em donava cap resposta fins que un dia ens vam fer amics. Jo ja podre dir que me fet gran, Me allunyat del mal sempre al final. L espero que això a mi m'hagi servit, Per veure que tot és part del cami. Ja fa un temps que les coses han canviat, M'han ensenyat que lo bo just ha començat. Ja no soc aquella que es mirava al mirall, I es mentia per fer creure que era forta i vital. Les miseries m'ofegaven i acabaven fent mal, No volia acceptarme tal com era en veritat. Plena de grans prejudicis que em corrien per la sang, Les mirades a la platja i les tardes al bar. Unes ganes de ser Iliure i expressar-me com cal, No amagar-me de les coses que volten pel meu cap.