Hola soledat, que véns a buscar-me Rius d'aigua salà No sóc tan bo ni tan culpable He pensat acomiadar-te una volta més Deixa d'infectar-me de la tristesa I el compàs del teu pas, de què vas? Vull aproximar-me a la bellesa Que he trobat quan no estàs, soledat De vegades véns per tranquil·litzar-me I en altres moments tu véns a mi per ofegar-me He pensat abandonar-te una volta més Sóc un refugiat en les teues ombres Per trobar la pau en una guerra de preguntes Deixaré passar els dies i que em cure el temps Deixa d'infectar-me de la tristesa I el compàs del teu pas, de què vas? Vull aproximar-me a la bellesa Que he trobat quan no estàs, soledat Deixa d'infectar-me de la tristesa I el compàs del teu pas, de què vas? Vull aproximar-me a la bellesa Que he trobat quan no estàs, soledat Un só pensamento Baleira o mar. Non morrer no intento, Conseguir non afogar. Todo vai moi lento, Xa non podo máis. So quero fuxir de min E non espertar.