No fa falta que m'ho diguis T'ho llegeixo a la mirada i a la forma com et mous Ara dubto dels meus límits I no entenc ben bé que passa, una corda tinc lligada dins el coll Vull que et puguis sentir lliure sense mi Però desfer-se d'un mateix és tan difícil com aprendre a compartir Hi ha un nou color Al multicromàtic laberint que som tu i jo Em pot el plor I s'obren esquerdes que transpiren el dolor Visitem altres planetes, sense demanar perdó Però segueixo sempre alerta Per si un dia potser tornes a allunyar-te massa temps O massa lluny, un altre cop No fa falta que t'ho digui La muntanya que suposa vomitar tot el que sóc Tan de pressa per entendre I saber transmetre tot l'amor que corre pel meu cos Vull deixar-te entrar dins meu, però quina por Que vegis com de fàcil pot arribar a ser volar-me el cor La confessió Deixa entrar la llum al laberint que som tu i jo I amb la claror Va naixent la pau del més opac dels seus racons Hem deixat la porta oberta Evitem ser una presó No ens asfixia la incertesa Que algun dia algú de dos hagi d'admetre Que ha trobat el que buscava I projecta nova vida cap a una altra direcció Vull fer arrels a dins del nostre laberint Tant debò seguir perduts sense buscar la forma de sortir