Les fulles ja van caure
I la pluja va ofegar
Els núvols ja no espanten
Calor a les meves mans
Visc en l'enyorança
I he après a caminar
Em parlen les ombres cada nit al tornar
I em falla la veu
Quan et tinc al davant
Sé que vaig ser jo qui
Va voler marxar
I no vull mentir-te
Quan em dius que et va bé
I vull demostrar-te que
Jo també en sé
No podia quedar-me en aquell far
La terra em cridava i volia nedar
El mar era fred gairebé congelat
Va ser un hivern...
Com bombolles que han de petar
No hi havia lloc per nedar
Com bombolles que han de petar
No hi havia lloc per nedar
El vent em fa d'empenta
I sap que jo podré
Al mur surt una esquerda
Que em diu que estaré bé
I si et torno a veure
Res serà com abans
Ara soc més valenta
Ja no fa cap mal
I no et mentiré si
Tu em dius que et va bé
Res a demostrar-te
Jo també en sé
No podia quedar-me en aquell far (va ser un hivern)
No volia quedar-me en aquell far (va ser un hivern molt llarg)
D'aquells que gelen als ocells
Que petrifiquen pensaments
Per molt que mir ja no veig res
No veig res
Però trobo un lloc
Que m'escalfa sa pell
S'únic refugi últimament
Que gira, torna, va i ve
Va i ve
Com bombolles que han de petar (com bombolles que han de petar)
No hi havia lloc per nedar
Com bombolles que han de petar (com bombolles que han de petar)
No hi havia lloc per nedar
Com bombolles que han de petar (com bombolles que han de petar)
No hi havia lloc per nedar
Com bombolles que han de petar (com bombolles que han de petar)
No hi havia lloc per nedar