Paisatges perifèrics d'un dimecres ple de fum,
Un rodalies, cascos i entre les mans un resum.
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
Pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
Que avui sona nostàlgic, però et juro que era vida...
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
El Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
De química no en falta quan m'agafes del vestit,
I em dius Espera maca que ja és tard per anar a dormir,
I allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
On fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
On estimar persones pel sol fet de compartir,
Ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
I des d'aquest moment ja tinc la història dividida...
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
Que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
Volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
Poc contingut i massa amor, però ja a casa.
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
On fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
On estimar persones pel sol fet de compartir,
Ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
I des d'aquest moment ja tinc la història dividida.
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
On fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
On estimar persones pel sol fet de compartir,
Ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
I des d'aquest moment ja tinc la història dividida.