Ginestà, Homes Llúdriga i Elane (in the house)
Sort d'aquest espai que ens va ajudar
Ens va donar força, ens va alliberar
El riu que ens va acollir algun dia es secarà
I plorarem de la pena que tot ens donarà
Estem connectant, ens uneixen tants trams
Els cops de la vida que hem anat esquivant
Mira la rutina des de la retina, s'espavila
Quan aprèn, camina, res l'aturarà
Col·locant pedres farem muntanyes
Quan surt de dins és pur, no enganya
Seguim pujant, encara hi ha a qui li estranya
Treball, sacrifici, bon rotllo, no falla
El fi és ser feliç amb la gent que estimes
Anar cap a dalt és estar al punt de mira
I jo tant ple, tant ple de vida
Sóc aquell nen fent equilibri a la via del tren
A la via del tren, a la via del tren, a la via del tren
I de nit quan agafo el micro, revisc
El cotxe, les proves, els pobles i un festi al matí
I cantem, que no passi el temps avui
Cada veu forma un himne, que és nostre, és per tu i per mi
La música i les cançons que hem fet
Ens faran immortals
Cada nota es part del nostre
I del vostre patrimoni
Alguns es creuran que vivim d'això
Però aquest no és el joc
Vivim pel motor
Que ens fa moure a l'aire esquivant els voltors
Apreto botons però em quedo en el lloc
Música rural, no urbana
Elane, Ginestà, són qui mana
Això s'encomana. Jo recomano una mica d'entreno
Pels que es pensen que és fàcil fer-ho
Germanes, hem de fer un nou món realitat
On les castigades càpiguen de veritat
Prenent la flama, teixint vincles d'afinitat
Fer infinit el que és finit, crear identitat
Jo que buscava el sentit de la vida
No em queda saliva per mullar el teu coll
Escou la ferida i és viva la fera
La massa lapida i no aporta res nou
Som immortals fora del món
Queda la música, som el que som
Busco la llum, on es mou el meu cor
Té una cuirassa de vidre que amb el foc es fon
Lluny de la llum de la ciutat
Tinc un secret amagat
Encara que sigui precari no vull més
Que tot allò que m'heu donat
El barri és el barri, però ens han separat
Gentrifiquen penya, com peixos al mar, sense respirar
Intento pensar en el que hem perdut
Perdre per mi és una virtut
El rap queda fora del joc brut
Família i amics com a escut
Intento pensar en el que hem perdut
Perdre per mi és una virtut
El rap queda fora del joc brut
Família i amics com a
I de nit quan agafo el micro, revisc
El cotxe, les proves, els pobles i un festi al matí
I cantem, que no passi el temps avui
Cada veu forma un himne
Que és nostre, és per tu i per mi
I de nit quan agafo el micro, revisc
El cotxe, les proves, els pobles i un festi al matí
I cantem, que no passi el temps avui
Cada veu forma un himne
Que és nostre, és per tu i per mi