Vaig veure la vida des del turó Terra al mar i aigua a la muntanya I pobles que repten al patró I un cel que emmiralla als déus Marxa per ponent la llum de primavera Te'n vas endur l'àvia allà on sigueu I els marges, florida Creix groga i tensa per fer brotar els dies I ara que hem guarit ferides... Se'ns han mort tots els lliris Queden cops i mans i pedres Per refer de les cendres El que un dia ens va fer forts Quatre barres de roig I l'octubre aquell d'enrere Hi ha un present per fer crèixer La pàtria que porto al cor I han passat dos estius I tres-centes primaveres El blat creix i es mor l'herba I als seus marges tot és or Soc d'on visc fins al moll D'aquests ossos, carn de terra Bufa el vent, la pell crema Perquè sento que és amor Perquè sento que és amor Perquè sento Que és amor Vaig veure la vida des del turó Terra al mar i aigua a la muntanya I pobles que repten al patró