Ja saps que t'espero a la sortida
Ho he fet tota la vida, comença a ser fosc
Sec a la barana d'alumini
Desitjant que el metro arribi, per tenir-te a prop
Sé que avui vens enfadada
Soc un idiota a vegades, ja surts del vagó
Llavors apareixes per l'escala, i em fas un petó a la galta
I el món és millor
Em fas tremolar, tens la mà freda, fas que mai plori de pena
Fas que mai falti el desig de ser dins teu agafa'm l'esquena
Ens va costar, ja saps, això d'estimar s'ha d'aprendre
Però en la pell contra la pell t'estimo tant que em peta el ventre
No hi ha res més maco que llevar-me al teu costat
Res pitjor que les ratllades de quan marxem "cabrejats"
Són tres núvols miserables en un dia assolellat
Ja vaig dir-t'ho l'altre dia, que crec que m'he enamorat
Dels teus ulls brillants, mirada clara
De quan camines per casa, dels llavis del cos
De saber que si estàs lluny, somio
Que em preguntis que rumio
I et respongui un petó
Ja és negra nit a Barcelona
Tu marxes d'aquí una estona
I això ens farà forts
Si el vent ens torna a dur on érem
Et vindré a buscar a Sagrera
La vida és això
Em fas tremolar, tens la mà freda, fas que mai plori de pena
Fas que mai falti el desig de ser dins teu agafa'm l'esquena
Ens va costar, ja saps, això d'estimar s'ha d'aprendre
Però en la pell contra la pell t'estimo tant que em peta el ventre
No hi ha res més maco que llevar-me al teu costat
Res pitjor que les ratllades de quan marxem "cabrejats"
Són tres núvols miserables en un dia assolellat
Ja vaig dir-t'ho l'altre dia, que crec que m'he enamorat
Crec que m'he enamorat
Crec que m'he enamorat
Crec que m'he enamorat
♪
Em fas tremolar, tens la mà freda, fas que mai plori de pena
Fas que mai falti el desig de ser dins teu agafa'm l'esquena
Ens va costar, ja saps, això d'estimar s'ha d'aprendre
Però en la pell contra la pell t'estimo tant que em peta el ventre
No hi ha res més maco que llevar-me al teu costat
Res pitjor que les ratllades de quan marxem "cabrejats"
Són tres núvols miserables en un dia assolellat
Ja vaig dir-t'ho l'altre dia
Em fas tremolar, tens la mà freda, fas que mai plori de pena
Fas que mai falti el desig de ser dins teu agafa'm l'esquena
Ens va costar, ja saps, això d'estimar s'ha d'aprendre
Però en la pell contra la pell t'estimo tant que em peta el ventre
No hi ha res més maco que llevar-me al teu costat
Res pitjor que les ratllades de quan marxem "cabrejats"
Són tres núvols miserables en un dia assolellat
Ja vaig dir-t'ho l'altre dia, que crec que m'he enamorat
Crec que m'he enamorat
Crec que m'he enamorat
Crec que m'he enamorat