Com estàs Albert, com està ton pare? Ja fa anys que no ens veiem, a València jo no pare A tu com et va? curro nou i casa Tu volies fer diners, jo no per ara ...I quasi no recorde el blau del cel i el verd de les muntanyes I aquell dia d'hivern quan anàvem per la serra Brindàvem pel futur i per tots els nous projectes Els dos tan innocents no sabíem que ara ...la vida ens fa sentir, part d'un engranatge Que domina els nostres sous i ens controla les misèries Ens fa sentir menuts als peus d'una muntanya Si no pensem com ells, si no som com els altres I mira tu per on ara estem nosaltres Als peus d'aquest penyal al punt que no esperàvem Brindem doncs pel futur, pel verd de les muntanyes Pel blau bonic del cel i per no ser com ells